ENRIQUE SANISIDRO PAREDES, DIRECTOR DE L’MCM (1977-1979) (2a part)
06 Noviembre de 2018

En el moment en què Enrique va assumir la direcció del Museu, aquest continuava sent un càrrec sense dedicació exclusiva ni cap remuneració. Tot i això, Enrique va voler que la seua feina fóra seriosa i va tractar de posar en marxa certs treballs.

Una de les necessitats que tenia el Museu era organitzar els nombrosos fragments de ceràmica recuperats del subsòl de Manises, els quals s’emmagatzemaven amuntonats en caixons de fusta sense cap tipus d’ordre. Per a aquesta tasca va cridar a alguns dels seus alumnes de l’Escola de Ceràmica, els quals s’encarregaren de reconstruir, tot i que de manera fragmentada, algunes peces de ceràmica. Tanmateix, aquestes peces no pogueren ser consolidades per la falta de materials com pegament, fang o escaiola.

Aquest fet ens dóna una idea de les dificultats econòmiques del Museu. La partida que, des de l’Ajuntament, es destinava a aquesta institució resultava insuficient per a atendre les despeses de manteniment (subministrament d’aigua, electricitat, neteja…) i, alhora, comprar material, millorar-ne les instal·lacions o adquirir peces.

Enrique ens va parlar de la falta d’espai al Museu, motiu pel qual, per exemple, les obres guanyadores del Concurs Nacional de Ceràmica no podien ser exhibides de manera permanent. A més, ens relatava com, per a la celebració d’aquest certamen, s’havien de retirar els quadres exposats al segon pis per tal d’habilitar aquesta planta com a espai expositiu. De fet, aquestes pintures van acabar, per manca de lloc, repartides per les diverses dependències de l’Ajuntament, i avui en dia es treballa perquè tornen al Museu. D’altra banda, Enrique ens contava també l’existència de desperfectes en l’edifici. El fet d’existir, des de 1974, un projecte de reparació, reforma i ampliació del Museu que, tot i estar aprovat, no s’havia executat, confirma efectivament que el Museu no comptava amb les condicions adequades.

És per això que Enrique veu amb satisfacció que, afortunadament, el Museu compta actualment amb un aspecte molt diferent al d’aleshores i ofereix una imatge digna de la categoria d’aquest poble.