Però en aquell moment, el Museu no estava dedicat exclusivament a ceràmica. El nucli dels fons del Museu estava format pels objectes llegats per José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa, entre els quals hi havia diferents tipus d‘obres d’art. De fet, en l’escriptura d’entrega del llegat, s’estableix l’obligació de crear un “Museo de Cerámica y de Arte”.
José Royo ens contava com les estances dels pisos alts del Museu estaven plenes d’objectes. Va destacar una porta mudèjar i un retaule format per set taules, el qual va ser restaurat al Museu de Belles Arts de València gràcies a una subvenció que es va demanar a la Diputació de València a finals de 1970. També va recalcar les obres pictòriques. Com es pot apreciar en el llibre registre de peces d’art del Museu, el llegat Casanova Dalfó-Sanchis Causa contenia nombroses pintures, les quals van augmentar durant la seua direcció amb la important donació del pintor Luís García Oliver en 1973. De fet, el Museu comptava amb una sala dedicada únicament a pintura a la segona planta.
José Royo no recorda amb detall la distribució ni la decoració de la casa, i els documents gràfics del Museu en aquesta primera època són escassos. Per aquesta raó, un documental que ell mateix va realitzar, ja que era i encara és aficionat a fer gravacions, és avui en dia un valuós testimoni visual del Museu, donat que recull algunes imatges del seu interior. Titulat “Visita a Manises”, ens en va parlar amb entusiasme, així com d’altres reportatges que va fer sobre Manises.
José Royo Vilar va deixar el càrrec de director de l’MCM en 1977. Les seues ocupacions particulars li impedien continuar exercint-lo amb l’entrega que requeria i va traslladar a l’aleshores regidor de Cultura i president de la Junta del Museu, José Luís Vilar Verdejo, el desig de presentar la seua renúncia. D’aquesta manera, posava fi a set anys al capdavant del Museu, des d’on volem agrair el seu treball i dedicació.
