Durant un temps, l’MCM no només va acollir obres d’art i documents, sinó també llibres. I no ens referim als volums que integraven la biblioteca particular de José Casanova Dalfó, els quals no formaven part del llegat fet al nostre poble, sinó que foren donats a l’Ajuntament de València. Parlem dels llibres de la Biblioteca Municipal de Manises, la qual va estar instal·lada diversos anys en les dependències del Museu.
Biblioteca Municipal, Llibre de Festes de 1970
El trasllat de la Biblioteca, que en eixe moment estava situada en el ja desaparegut edifici de l’Arriba, es va produir entre finals de 1967 i principis de 1968. Així es desprén de la documentació trobada al respecte. El 6 de juliol de 1967, al Ple municipal, la Corporació va acordar gratificar el bibliotecari amb 5.100 pessetes pels treballs de revisió i registre del material de la Biblioteca que s’havien de realitzar amb motiu del seu trasllat al Museu. D’altra banda, en els llibres de factures de l’Ajuntament de Manises, apareix una factura amb data de 17 de febrer de 1968 a favor de Miguel Albenca Marzo per materials i treballs en la biblioteca del carrer Sagrari nº 22. D’aquesta manera, la inauguració de la nova seu de la Biblioteca es va poder celebrar el 7 de març de 1968. L’acte va coincidir amb l’obertura en Manises d’una sucursal de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, a continuació de la qual va tindre lloc.
Una qüestió probablement desconeguda per a molts és el fet que l’Ajuntament de Manises va haver de comptar amb el consentiment exprés de la Congregación de Hermanitas de los Ancianos Desamparados de Valencia per poder instal·lar la Biblioteca en el Museu. Com ja sabem, la casa que acull el Museu va ser llegada per José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa, que van establir que havia de ser destinada a Museu de Ceràmica i Art. És per això que, davant de la intenció d’emprar la casa per a una altra finalitat, es va demanar permís a aquesta Congregació, la qual era l’hereva universal dels béns d’aquest matrimoni. L’autorització es va sol·licitar a l’octubre de 1965 i va ser concedida el 12 d’agost de 1966. Això demostra que la voluntat d’aprofitar la casa dels Casanova Dalfó-Sanchis Causa com a espai on ubicar la Biblioteca Municipal era un assumpte que ja es plantejava l’Ajuntament des de feia temps.
En un article publicat en el Programa de Festes Patronals de Manises de 1968 es feia una descripció de la Biblioteca en el seu nou emplaçament. Començava així:
“En una estrecha y típica calle de Manises, encontramos una puertecita que nos da entrada a un pacífico y espacioso rectángulo, (…) este rectángulo es la magnífica Biblioteca Pública Municipal.”
Per carrer estret i típic de Manises, l’article es referia al carrer Sagrari i la “puertecita que nos da entrada” feia al·lusió a la xicoteta porta que hi ha a l’esquerra del portó principal de l’edifici, el qual era i ha sigut sempre l’entrada al Museu. Aquesta petita porta no era originària de l’edifici de finals del s. XVIII, sinó que es va obrir a principis del XX i hui en dia el seu accés està cegat. Finalment, l’article parlava d’un espaiós rectangle. I és que la Biblioteca no era més que això, un espai rectangular que començava a l’esquerra d’un xicotet vestíbul d’accés, al qual s’entrava per la porteta mencionada, i s’endinsava fins acabar en la part darrera de la casa, que donava al carrer Nord.
Biblioteca Municipal, Llibre de Festes de 1968
L’article feia també una descripció de les diferents seccions en què es dividia la Biblioteca. Així, deia que la primera sala estava dedicada a la lectura infantil i juvenil. La segona, més llarga, a la lectura d’adults, i una tercera sala amb butaques es reservava per a la lectura de revistes. El taulell per atendre els usuaris se situava en aquest últim espai, el qual era un poc més ample que els altres. Una imatge acompanyava l’article i ens permet veure que les taules i cadires se situaven al centre, deixant un corredor a cada costat, i que a les parets estaven les prestatgeries. Aquestes eren vitrines on els llibres es custodiaven tancats amb clau. És a dir, no eren de lliure accés, sinó que s’havia de demanar-ne al bibliotecari la consulta.
Tanmateix, les característiques del local no eren les més adequades per a acollir la Biblioteca Municipal. A la seua estretor, cal sumar-hi la humitat i l’escassa llum de què disposava. A més, no era un lloc diàfan que permetera al bibliotecari tindre una visió completa de l’espai per controlar els usuaris. Aquestes deficiències, sumades al fet que el Museu anava a ser ampliat i que s’hi anava a utilitzar tot l’edifici, van propiciar el canvi d’ubicació de la Biblioteca.
D’aquesta manera, a finals de 1981 i principis de 1982, va ser traslladada al col·legi Félix Rodríguez de la Fuente, on va romandre des de gener de 1982 fins al mes d’abril d’eixe mateix any. Es tractava d’un emplaçament provisional fins que s’adequara el local del carrer Cervantes número 28, on havia de ser instal·lada. És en aquest espai on va funcionar fins al 1985, quan la conversió de l’antic convent carmelita de Manises en Casa de Cultura i Joventut va permetre comptar a la fi amb les dependències adequades per acollir la Biblioteca Municipal de Manises.
