Les reformes i les obres de condicionament executades al Museu entre els anys 1967 i 1970, destinades a millorar l’edifici existent, van començar, amb el temps, a resultar insuficients. Per aquest motiu, a principis de 1974 es va considerar per primera vegada la idea d’augmentar les dimensions del Museu. Així és com va nàixer el primer projecte d’ampliació.

El primer document en què apareix la intenció de dur a terme aquest projecte és una moció dirigida per l’alcalde José Morató al Ple de l’Ajuntament el 29 de gener de 1974. L’alcalde hi proposava la redacció d’un projecte tècnic de reforma, adaptació i nova construcció, que, d’una banda, contemplara la consolidació de l’estructura de l’edifici existent i, d’altra banda, permetera ampliar la superfície del Museu mitjançant l’edificació de nous pisos en la zona posterior de l’immoble.

Segons la memòria i els plànols que formaven part del projecte, l’ampliació consistia en:

• La construcció d’un espai al nivell del carrer Nord i amb accés des d’aquest, aprofitant el desnivell del terreny entre els carrers Nord i Sagrari. Es dedicaria a restauració, magatzem i lavabos. (Imatge 1)
• La reforma de la part posterior de la casa, és a dir, del pati i de les estances que l’envoltaven, destinades en eixe moment a biblioteca i museu. (Imatge 2)
• La construcció d’un primer pis, al nivell de la primera planta de l’edifici existent. (Imatge 3)
• La construcció d’un segon pis, al nivell de la segona planta de l’edifici existent. (Imatge 4)
• La construcció d’un tercer pis que sobrepassava en altura l’edifici existent. (Imatge 5)
• A més, el projecte contemplava el disseny d’una façana per al nou edifici que es formava amb la construcció de les noves altures en la part posterior de la casa.

Com es pot observar, l’obra que es pretenia portar a terme era una empresa d’una envergadura considerable i econòmicament costosa. Per això, en la moció a la qual hem fet referència abans, l’alcalde suggeria que es duguera a terme en diverses fases. A més, proposava destinar-hi les 427.000 pessetes de la subvenció rebuda feia només uns dies de part de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia.

El dia 1 de febrer de 1974, el Ple de l’Ajuntament va acordar la redacció del projecte tècnic corresponent, que va ser encarregat a l’arquitecte municipal Rafael Tomás Carrascosa. El 6 de novembre de 1974, després de ser sotmés a una modificació per rebaixar-ne el cost, el projecte definitiu, pressupostat en 5.932.855 pessetes, va ser aprovat pel consistori. Alhora, es decidia l’adopció de les previsions necessàries per a finançar-lo. Així, en la sessió plenària del dia 16 d’octubre de 1975, l’obra del Museu figurava entre les inversions a realitzar amb càrrec al pressupost extraordinari amb operació de crèdit per a obres i serveis. A més, el 26 de març de 1976, l’Ajuntament signava un contracte de préstec amb el Banc de Crèdit Local d’Espanya per l’import de 18.864.565 pessetes, de les quals 5.932.580 estaven destinades a l’execució de les obres del Museu.

D’aquesta manera, al mes d’abril de 1976 va començar el procés de subhasta de les obres, que va resultar desert en les dues convocatòries celebrades. És per això que, a l’octubre d’eixe any, la corporació municipal va resoldre la realització d’una actualització de preus del projecte. El nou cost va ser fixat en 9.354.996,97 pessetes. Per arribar al nou import, l’Ajuntament aprovava, al juliol de 1977, una ampliació del préstec concertat amb el Banc de Crèdit Local. Tanmateix, el projecte no va anar avant i no seria fins al 1985 que el Museu va ser reformat i ampliat mitjançant un nou projecte arquitectònic.