El Museu de Ceràmica de Manises està instal·lat en l'únic edifici civil del segle XVIII que existeix a Manises d'una certa rellevància arquitectònica.

 

La denominada Casa Ferraro va ser construïda en 1784 per una família d'origen italià (els Ferraro - Causa) que van fer la seva fortuna a la ciutat de València amb el comerç de la llana i la seda, i que a mitjan segle XVIII, quan decau aquesta activitat, comencen a diversificar les seves inversions adquirint béns immobles en municipis veïns a la capital.

 

El penúltim dels seus propietaris va ser el metge don José Sanchis Pertegás, persona de bona posició social que va arribar a ser alcalde de València a la fi del segle XIX. Per llegat testamentari dels seus hereus, la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa, aquest edifici va passar a propietat municipal en 1976 per a convertir-se en Museu municipal. 

 

Amb la finalitat de presentar les seves col·leccions amb un plantejament museogràfic modern, en 1985 es va produir una ampliació de les seves instal·lacions, afegint un nou cos a la part posterior de l'edifici preexistent i restaurant el que es conservava de l'edifici original. 

 

Entre els encerts de la reforma i ampliació d'aquest edifici, per a convertir-lo en un museu monogràfic de ceràmica, cal destacar la reeixida articulació entre l'edifici antic i el nou -mitjançant escales i rampes al voltant d'un buit central, rematat per una volta translúcida-, la qual cosa fa possible un recorregut seqüencial per totes les sales en espiral ascendent, en les quals es presenten les produccions dels obradors locals des del segle XIV al XX. 

 

La façana principal que dona al carrer del Sagrari és de composició simètrica, amb porta d'accés central en planta baixa; té tres altures i en conjunt conserva gairebé intacta la seva estructura original. Per la seva part alta sobresurt el rafe de considerable vol amb entrebigat; en segon i primer pis, les obertures -tres per planta- presenten forma abocinada, balcons de ferro forjat amb tornapuntas i estan adornats per la part inferior amb taulells policroms valencians de la segona meitat del segle XVIII; a l'altura de la primera planta, en el drap entre buits situat a la dreta, existeix un panell de taulells de producció valenciana de finals del segle XVIII que representa a la Santíssima Trinidad.

 

Traspassada l'entrada, a la dreta, es pot veure remarcant la porta d'una habitació, una portada gòtica de finals del segle XV. Es tracta d'un dels pocs vestigis arquitectònics que es van salvar de l'incendi i posterior enderrocament del Palau de Mosen Sorell, de València, i que va ser instal·lada allí per José Sanchis Pertegás.